XARXA DE LUDOTEQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

PRESENTACIÓ

La xarxa de ludoteques de la Generalitat de Catalunya està formada per sis ludoteques, repartides pel territori català. La seva creació va ser la primera iniciativa impulsada des de la Generalitat en el camp de l’educació a través del joc, i és la primera xarxa de ludoteques creada amb una finalitat ludicoeducativa a tot l’Estat Espanyol.
Basen la seva intervenció educativa en el joc i la joguina amb una finalitat educativa, cívica, social i cultural. Per desenvolupar el seu programa, a més d’un fons de jocs, joguines i elements lúdics, compten amb un equip d’educadors/es especialitzats/ades, els/les ludotecaris/àries, que gestionen, estructuren i dinamitzen el projecte educatiu que s’hi desenvolupa.

Aquestes ludoteques són:
- Ludoteca Ample (1983). Barcelona.
- Ludoteca Bloc (1984). Barcelona.
- Ludoteca Les Bernardes (1984). Salt (Girona).
- Ludoteca Sant Miquel (1984). Igualada (Barcelona).
- Ludoteca Els Arenys del Segre (1989). Lleida.
- Ludoteca Terrassa -Sant Pere Nord- (2008). Terrassa (Barcelona).

DESTINATARIS/ÀRIES

L’activitat diària s’adreça especialment a infants i joves de 5 a 14 anys. Tanmateix, l’equipament ofereix un servei d’informació i assessorament sobre el joc i la joguina, adreçat a pares i educadors.

També disposen d’un programa específic de relació amb les escoles en què ofereixen les seves instal•lacions i personal especialitzat perquè els grups escolars hi facin visites.

FUNCIONS I OBJECTIUS

- Funció ludicorecreativa. La ludoteca és un espai de joc i relació on infants i joves poden gaudir del seu temps d’esbarjo utilitzant el seu fons lúdic i participant de les seves activitats.

- Funció educativa. Tota la intervenció de la ludoteca està orientada a promoure una educació integral de la persona, fomenta actituds, valors, i hàbits positius per a un mateix i per als altres. A més, es dinamitzen activitats d’educació per al consum i d’informació sobre jocs i joguines.

- Funció socialitzadora. Una part fonamental del valor pedagògic de la ludoteca és determinada pel seu paper com a espai de lliure relació entre les persones usuàries, que possibilita la integració d’infants i joves amb necessitats educatives especials en un marc de relació lúdica. La ludoteca permet també la relació entre infants i adults com a companys de joc.

- Funció comunitària. La ludoteca és un espai on s’intervé en un entorn proper: el barri, el poble, la ciutat...Una part de les seves accions s’orienta a la relació i la dinamització d’aquest entorn.

- Funció cultural. Donat que l’àmbit geogràfic del conjunt de les ludoteques és el territori català, la cultura catalana, el seu idioma i les seves tradicions es projecten en les seves actuacions.


D’acord amb aquestes funcions, es defineixen els objectius generals de les ludoteques de la Xarxa, que són:

1. Promoure el desenvolupament integral de l’infant i el jove en els àmbits cognitiu, afectiu, social i psicomotriu en el seu temps de lleure.

2. Crear les condicions necessàries perquè infants i joves desenvolupin una activitat lúdica rica, sana i creativa regulada per les normes de la convivència.

3. Oferir un espai de relació i trobada on els infants i joves puguin compartir el joc amb els seus iguals i els adults.

4. Difondre el paper educatiu del joc i la joguina juntament amb la seva importància per al desenvolupament dels infants.

Aquests grans objectius es concreten en altres de més específics i una metodologia de treball pròpia en el cas de cadascuna de les ludoteques de la Xarxa per tal d’adaptar-se a la seva realitat específica.

PERSONAL

Les ludoteques estan gestionades per educadors especialitzats en ludoteques. La plantilla d’un equip varia segons el nombre d’usuaris i les característiques de l’espai.

És responsabilitat dels ludotecaris elaborar, aplicar, i avaluar el projecte educatiu i la programació anual de la ludoteca juntament amb tots els aspectes que se’n deriven, com ara l’atenció als usuaris i usuàries, el treball amb pares i escoles o els aspectes de gestió de l’equipament.

METODOLOGIA

El joc lliure és un dels elements metodològics predominants en les ludoteques i es basa principalment a concedir a l’infant la decisió amb qui vol jugar i a què vol jugar. Dins les ludoteques també s’organitzen jocs dirigits per tal de fomentar la relació interpersonal i la interacció positiva amb el conjunt del grup i es proposen tallers relacionats amb les joguines o de jocs tradicionals.

El paper dels ludotecaris i ludotecàries dins la metodologia és fonamental, donat que la seva funció és dinamitzar el joc, les relacions entre les persones usuàries, vetllar pel desenvolupament integral del nen, moderar el temps de joc i el seu ritme, vetllar per a una correcta utilització de les joguines...

A més del treball intern de cada equip, els ludotecaris i les ludotecàries treballen coordinadament entre ells. D’altra banda, els educadors de cada ludoteca mantenen un estret contacte amb els altres agents educatius i socials de la zona on es desenvolupa el programa.

Per a gaudir dels servei, els infants s’hi ha d’inscriure. En el moment de la inscripció han de lliurar una fotografia, una fotocòpia de la targeta sanitària i emplenar el full d’autorització signat per la seva mare, pare o tutor/a legal. El servei és totalment gratuït.

LES LUDOTEQUES COM A RESPOSTA

L’origen de la idea de ludoteca està relacionada amb l’èxit que mundialment van tenir les biblioteques populars i el préstec de llibres a la primera meitat del segle XX.

La primera ludoteca de la qual es té constància fou fundada a la ciutat de Los Angeles el 1934. la constatació de la necessitat dels infants de jugar amb joguines i materials estimulants del seu creixement i la dificultat de les famílies per adquirir-les, van ser el principal motor d’aquesta iniciativa.

L’any 1960, un any després de ser publicada la Carta dels drets dels Infants, on queda reconegut el dret al joc (principi 7c), la UNESCO llançà la idea de les ludoteques a tot el món reafirmant i donant rellevància al joc com a part important de la formació íntegra dels individus.

Des d’aquest moment les ludoteques fan un lent però important recorregut, creixent i adoptant diverses formes arreu del món, molt lligades al concepte de donar una resposta col•lectiva a les necessitats socials relacionades amb el joc, les joguines i els infants.
A Catalunya les primeres iniciatives tenen lloc cap als anys 80, foren les primeres de l’Estat Espanyol.

Aquestes iniciatives, inspirades en els plantejaments de les experiències que es duien a terme a països com França, Bèlgica o Itàlia, fonamenten i dissenyen el seu projecte educatiu segons tres criteris:

- Tenir caràcter públic amb una especial atenció a comunitats amb carències econòmiques o socials.
- Oferir espais de joc oberts als infants i els adolescents de la comunitat.
- Fomentar el concepte de joguina pública.

JOC I COMUNITAT

La socialització i l’adquisició de normes i pautes de comportament es constitueixen quotidianament i en comunitat. L’infant és receptiu als models que l’envolten. En aquest sentit, l’entorn constitueix un camp d’aprenentatge i un agent educatiu de primera línia. Per aquest motiu, la societat ha d’oferir mecanismes capaços de transmetre models i valors de convivència, com ara la tolerància, el civisme i el respecte a l’altre.

En aquest procés de socialització, el joc esdevé un mitjà extraordinari. Mitjançant aquest, L’infant aprèn a formar part d’un grup i a participar-hi cooperant, discutint o resolent conflictes, alhora que assaja nous models de relació, entrant en contacte amb altres infants i adults. A més, d’aquest fet relacional, els jocs i les joguines que els adults posen a l’abast dels infants perquè juguin, transmeten les claus culturals de la societat a la qual pertanyen.

Però, tot i la reconeguda importància del joc en el desenvolupament dels nostres infants, aquests no sempre gaudeixen d’un ambient adient per poder fruir de l’activitat lúdica. Perquè aquesta sigui possible és necessari assegurar unes determinades condicions:

- Espai. Per a desenvolupar un joc de qualitat, els infants necessiten espais adequats, escenaris que animin al desenvolupament del joc, la curiositat, les ganes de saber, de descobrir, de pensar, d’imaginar...

- Joguines. Tanmateix, també és important l’accés a materials lúdics diversos en formes i propostes, una selecció de jocs i joguines que estimuli el creixement dels infants i sigui capaç d’enriquir el seu joc.

- Temps. Una altra necessitat, fruit de les característiques de la nostra societat, és el temps, temps suficient i específic per imaginar i per fer volar la fantasia, per a retornar i per a endreçar les joguines...

- Companys. Sent com és, el joc, una activitat marcadament social, per a jugar també calen companys de joc amb qui compartir, amics i amigues a qui conèixer o a qui descobrir, així com adults disposats a acompanyar i a compartir amb els infants aquestes estones de creixement i diversió.

Aquests condicions necessàries perquè els infants desenvolupin els seus jocs de la forma més sana, lliure i espontània possible, han de ser promogudes pels diferents agents socials.

En aquest context, els programes educatius basats en una educació a través del joc, i en especial les ludoteques, es presenten com una bona iniciativa per a satisfer aquestes necessitats. Per tant, la seva intenció és facilitar una activitat lúdica, que afavoreixi la comunicació i la relació entre els membres d’una comunitat, que posi un especial èmfasi en la infància.

ELS ERRORS MÉS FREQÜENTS EN LA COMPRA DE JOGUINES

1. No mirar bé l'embalatge i l'etiquetatge. Sempre s'ha de buscar les indicacions detallades al producte, ja que poden incloure advertències relacionades amb la seguretat, contingut o condicions d’ús del producte que podrien influir en la nostra decisió de compra.

2. No donar importància a les indicacions de seguretat. Si ometem aquestes indicacions, podem posar en perill la seguretat dels nens/es. Sempre és necessari tenir-les en compte, sobretot, si la joguina és per un nen/a menor de 3 anys.

3. Regalar joguines no apropiades a l’edat del destinatari. Les joguines han de respondre a les necessitats de creixement. No hem d’anticipar experiències de joc; cada cosa al seu temps. Les recomanacions d’edat dels embalatges ens poden ajudar a decidir, encara que, compte! No sempre estan ben posades.

4. Regalar joguines diferents en funció del sexe. Nens i nenes tenen les mateixes necessitats i el mateix dret a gaudir de tot tipus de jocs. No hi ha joguines de nens i joguines de nenes. El joc és lliure i espontani i així ho hem d’entendre els adults.

5. Elegir joguines que no permetin protagonisme al nen/a. Les joguines han de ser estimulants i permetre una actitud activa al nen/a que juga, no relegar-los a mers espectadors.

6. Regalar massa joguines. L’excessiva quantitat de joguines, provoca actituds de caprici, avorriment o menyspreu per les mateixes i, sovint, genera també desordre i falta d’interès per conservar-los.

7. Deixar-se portar per la publicitat. Els nens/es han d’aprendre que publicitat i qualitat no tenen perquè anar associades, i que en publicitat no sempre les coses són com semblen. Els pares també hem de ser crítics amb ella i utilitzar-la per a informar-nos, però buscant també altres recursos.

8. Regalar joguines només en èpoques concretes. Els nens/es no només necessiten jugar per Nadal o pel seu aniversari. És important repartir els regals de joguines al llarg de l’any, així mantindrem la il•lusió i l’interès per ells.

9. No pensar en joguines quan hem de fer un regal a un adult. El gaudir que genera el joc és, per sí mateix, suficient per millorar la qualitat de vida en les persones de totes les edats. A més, exercita habilitats, garantitza aprenentatges...

10. Adquirir joguines en establiments no especialitzats. És important assessorar-se i comprar en comerços responsables, ja que poden informar-nos millor i atendre adequadament possibles reclamacions.

11. No tenir en compte les peticions dels nens/es o complir-les totalment. És important escoltar als nens/es i tenir en compte les seves peticions, però cal saber que, a vegades estan excessivament influenciats pels recursos publicitaris i sol•liciten joguines no apropiades per a ells. S’ha d’escoltar-los i respectar els seus desitjos, però dialogar amb ells i mostrar-los altres alternatives pot ser més útil per elegir de manera adequada.

12. Comprar sense saber el que comprem. Sobretot a l’elegir videojocs o altres jocs complexos o sofisticats a vegades ignorem les temàtiques, continguts o forma de joc que proposen. És important que sapiguem el què comprem perquè hi ha productes amb temàtiques o propostes lúdiques conflictives o inadequades per a la infància.

13. Comprar impulsivament i sense informar-nos. Abans de decidir la compra és important pensar quina joguina serà més adequada. Decidir sense una reflexió prèvia incrementa considerablement les probabilitats d’equivocar-se.

EL JOC COM A INSTRUMENT DE DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT

Està clar que tots els experts coincideixen en què el joc és una activitat vital i indispensable per al desenvolupament humà. No només és una activitat d’autoexpressió per al nen/a, sinó també és una forma d’autodescobriment, exploració i experimentació amb sensacions, moviments, relacions, a través de les quals arriba a conèixer-se a si mateix i a formar conceptes sobre el món.
A continuació, s’explica sintèticament, el paper del joc en el desenvolupament de les múltiples qualitats del ser humà: desenvolupament psicomotor, cognitiu, afectiu - emocional i social .

JOC I DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR

El joc potencia el desenvolupament del cos i els sentits:
• Descobreix sensacions noves
• Coordina els moviments del seu cos
• Estructura la seva representació mental de l’esquema corporal
• Explora les seves possibilitats sensorials i motores, ampliant-les
• Es descobreix a si mateix en l’origen de les modificacions materials que provoca
• Va conquistant el seu cos i el món exterior
• Té experiències de domini que li fomenten la confiança en si mateix

JOC I DESENVOLUPAMENT COGNITIU

El joc crea i desenvolupa estructures mentals, promovent la creativitat:
• Els jocs manipulatius són un instrument de desenvolupament del pensament
• El joc és una font d’aprenentatge que crea zones de desenvolupament potencial
• L’activitat lúdica estimula l’atenció i la memòria
• El joc simbòlic o de representació fomenta el descentrament cognitiu
• El joc origina i desenvolupa la imaginació i la creativitat
• El joc estimula la discriminació fantasia - realitat
• El joc és comunicació i facilita el desenvolupament del llenguatge coherent
• La ficció que comporta el joc és una via de desenvolupament del pensament abstracte


JOC I DESENVOLUPAMENT AFECTIU – EMOCIONAL

El joc promou l’equilibri afectiu i la salut mental:
• És una activitat de plaer que estimula satisfacció
• Permet l’assimilació d’experiències difícils facilitant el control de l’ansietat associada a aquestes situacions
• Possibilita l’expressió simbòlica de l’agressivitat i de la sexualitat infantil
• És un mitjà per l’aprenentatge de tècniques de solució de conflictes
• Facilita el procés progressiu de la identificació psicosexual

JOC I DESENVOLUPAMENT SOCIAL

El joc és un instrument de comunicació i socialització infantil:

1. Els jocs simbòlics, de representació o ficció:
• Estimulen la comunicació i la cooperació entre els iguals.
• Amplien el coneixement del món social de l’adult i prepara al nen per al món del treball.
• Estimulen el desenvolupament moral, ja que són escola d’autodomini, voluntat i assimilació de regles de conducta.
• Faciliten l’autoconeixement, el desenvolupament de la consciència personal
• Ajuden en els processos d’adaptació socio-emocional.

2. Els jocs de regles:
• Són aprenentatge d’estratègies d’interacció social
• Faciliten el control de l’agressivitat
• Són exercici de responsabilitat i democràcia.

3. Els jocs cooperatius:
• Promouen la comunicació i incrementen els missatges positius en el grup
• Milloren l’autoconcepte, augmentant l’acceptació d’un mateix i dels demés.
• Augmenten el nivell de participació en activitats de classe
• Estimulen els contactes físics positius en el joc lliure, i disminueixen els contactes físics negatius i les interaccions verbals negatives
• Incrementen les conductes de cooperar i compartir, és a dir, la conducta prosocial
• Potencien la conducta assertiva disminuint les conductes passives i agressives
• Millora l’ambient o clima social de l’aula
• Faciliten l’acceptació interracial

NOVES TECNOLOGIES I JOC

Les noves tecnologies, així com la resta d'activitats socials com ara treballar, comprar, aprendre, relacionar-nos..., també han modificat les nostres formes d'oci, entre elles el joc.
Els jocs i les joguines no només han evolucionat en el seu contingut, sinó també en la seva forma. Gràcies als nous suports informàtics i audiovisuals, disposem actualment d'una nova família de jocs per a l'entreteniment i l'aprenentatge, i de nous suports i entorns de joc (consoles, ordinadors, Internet, telèfons mòbils...): les joguines multimèdia .
Per altra banda, els infants i joves d'aquesta nova societat de la informació són una generació habituada a interactuar amb aquest tipus de suports tecnològics. Són l'anomenada “ generació net ”. Per a ells les joguines multimèdia no només són un recurs habitual dins la seva activitat lúdica, sinó que també els suposa una forma d'accés al món de la tecnologia.
En aquest apartat presentem aquesta nova família suports i entorns de joc, així com alguns aspectes específics sobre la seva seguretat i el seu ús responsable.
D'una banda la informàtica i de l'altra els formats audiovisuals (so, imatges fixes i en moviment, gràfics...) donen lloc al que coneixem com a suports multimèdia .
Aquests es caracteritzen per facilitar un feed-back immediat amb l'usuari i per la possibilitat de recrear entorns virtuals de gran realisme i fantasia .
Aquestes són les dues característiques que fan atractiu aquest nou format de jocs. La interactivitat permet obtenir resposta immediata a les accions de l'usuari. Es satisfà al moment la necessitat d'acció del subjecte i s'estimula el repte continuat i la superació personal. Dues característiques pròpies de qualsevol joc a les qual s'hi afegeix l'atractiu de visualitzar entorns fantàstics, de gran realisme i molta acció i moviment. L' atracció audiovisual és l'altre ingredient clau dels nous jocs multimèdia.
Gràcies a aquestes qualitats, les joguines multimèdia no només suposen canvis en els suports de joc i en les formes d'interactuar-hi dels infants, sinó que també aporten nous valors educatius a tenir en compte:
- són joguines motivadores
- faciliten l'adquisició d'habilitats visio-motores
- potencien el desenvolupament de processos i estratègies de presa de decisions i de resolució de problemes
- afavoreixen aprenentatges significatius
- també afavoreixen aprenentatges cooperatius.

Drets dels Infants

JA QUE ÉS UN BLOG QUE PARLA DE TEMES RELACIONATS AMB LA INFÀNCIA HE VOLGUT ENCETAR EL BLOG AMB ELS DRETS DELS INFANTS.

Adoptada per L'assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 (XVI), de 20 de novembre de 1959.

PREÀMBUL

I. Considerant que els pobles de les Nacions Unides han refermat en Carta la seva fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat i el valor de la persona i que s'han declarat determinats a promoure el progrès social i a elevar el nivell de vida dintre d'un concepte més ampli de llibertat,

II. Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans que tothom té els drets i les llibertats que s'hi enuncien, sense cap mena de distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política i de qualsevol altra índole, d'origen nacional o social, de posició econòmica, naixement o de qualsevol altra condició,

III. Considerant que l'infant, per la seva manca de maduresa física i mental, necessita una protecció i cura especials, incloent-hi la protecció jurídica adequada, tant abans com després del naixement,

IV. Considerant que la necessitat d'aquesta protecció especial ha estat expressada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l'Infant i reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els Convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s'interessen pel benestar de l'infant,

V. Considerant que la humanitat ha d'otorgar a l'infant el millor que li pugui donar,

VI. L'Assemblea General proclama la present Declaració dels Drets de l'Infant a fi que tingui una infantesa feliç i gaudeixi, en benefici propi i de la societat, dels drets i de les llibertats que s'hi enuncien, i insta als pares i mares, els homes i les dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats locals i els governs respectius, a reconèixer aquests drets i a treballar perquè s'observin per mitjà de mesures legislatives i d'altra índole adoptades progressivament, de conformitat amb els principis següents:

PRINCIPIS

Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.

Principi 2: L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.

Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.

Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.

Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.

Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.

Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.

Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.

Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.